AMB LA LLEI CELAÁ S’APRENDRÀ EL CASTELLÀ? QUÈ PASSARÀ AMB ELS COL·LEGIS CONCERTATS?

0
822

Tertúlia «Veïnat d’ací, política de tots» el programa d’actualitat i política, amb el tema: «Llei Celaá o LOMLOE»

La tertúlia ha sigut conduïda per Lara González, periodista i veïna de Quart de les Valls. Lara formarà part dins de la programació habitual de Ràdio Vall de Segó, amb diferents programes, bé com a conductora, entrevistes,…

Tertulians:

  • Francesc Cayo, professor i secretari en educació del síndicat CCOO
  • Jovi Langa, professor en el colegi concertat
  • Juan Miguel Solsona, tertulià habitual del programa
  • Domènec García, regidor a l’Ajuntament de Faura del grup polític Junts per Faura

Per a escoltar la tertúlia en el mòbil, tocar el text: Reproducir en Navegador

LLEI CELAÁ – LOMLOE

S’ha aprovat en el Congrés la nova llei d’Educació, la LOMLOE, també coneguda com a ‘Llei Celaá’. Embolicada en una forta polèmica per les novetats que inclou la norma en alguns aspectes com el de l’educació concertada i els col·legis, la votació ha eixit finalment avance i el Govern de coalició format per PSOE i Unides Podem ha aconseguit l’objectiu de substituir la LOMCE o ‘Llei Wert’, que era la norma educativa que estava vigent en l’actualitat.

La ‘Llei Celaá’ s’ha aprovat amb 177 vots a favor, 148 en contra i 17 abstencions.

En què consisteix la llei Celaá o LOMLOE?

La LOMLOE o ‘Llei Celaá’ té com a objectiu la derogació de la LOMCE vigent i aprovada sota el Govern del PP i l’actualització de la socialista LOE a través de cinc pilars:

  • L’interés superior del menor
  • La igualtat de gènere i la prevenció de la violència masclista
  • La millora dels centres educatius amb una major personalització de l’aprenentatge
  • La importància d’atendre el desenvolupament sostenible segons el que s’estableix en l’Agenda 2030
  • La necessitat d’atendre el canvi digital en l’activitat educativa.

L’educació concertada, amb noves restriccions

La ‘Llei Celaá’ augmenta les restriccions cap a l’educació concertada, ja que contempla que tant els centres públics com privats concertats no podran percebre quantitats de les famílies per rebre els ensenyaments de caràcter gratuït, imposar a les famílies l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions ni establir serveis obligatoris, associats als ensenyaments, que requerisquen aportació econòmica per part de les famílies, al no contemplar que aquests centres sol·liciten el pagament de quotes a través de les seues fundacions.

Aquest motiu ha portat a l’ensenyament concertat a convocar diverses concentracions de protesta enfront del Congrés per a mostrar el seu rebuig a la LOMLOE. La Plataforma Més Plurals, que aglutina a associacions de pares i mares d’alumnes, sindicats, empreses i diferents col·lectius pròxims a l’educació concertada, ha recollit més de 1.300.000 signatures de suport contra la tramitació de la Lomloe.

A més de la protesta davant el Parlament, també s’han convocat mobilitzacions a les portes de tots els col·legis de les diferents comunitats.

Segregació per sexes i igualtat de gènere

La norma inclou que els centres sostinguts parcial o totalment amb fons públics desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives i no separaran a l’alumnat pel seu gènere.

Així mateix, les administracions impulsaran l’increment d’alumnes en estudis de l’àmbit de les ciències, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques i en els ensenyaments d’FP amb menor demanda femenina. De la mateixa manera promouran la presència d’alumnat masculí en estudis amb notòria major matrícula de dones. Els currículums i els llibres de text i altres materials educatius no contindran estereotips sexistes.

La llei Celaá i els col·legis d’educació especial

La LOMLOE es refereix als centres d’educació especial en la disposició addicional quarta, que estableix que «el Govern, en col·laboració amb les administracions educatives, desenvoluparà un pla perquè, en el termini de deu anys (…), els centres ordinaris compten amb els recursos necessaris per a poder atendre en les millors condicions a l’alumnat amb discapacitat».

El text precisa que aqueix objectiu es correspon amb «l’article 24.2.e) de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides» i compleix «el quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030».

També estableix que «les administracions educatives continuaran prestant el suport necessari als centres d’educació especial perquè aquests, a més d’escolaritzar als alumnes i alumnes que requerisquen una atenció molt especialitzada, exercisquen la funció de centres de referència i suport per als centres ordinaris».

Passar de curs amb assignatures suspeses

Un altre dels punts polèmics és el que afecta la repetició de curs. Segons l’informe, els alumnes promocionaran de curs quan l’equip docent considere que les matèries no superades li permeta seguir amb èxit el curs següent. En tot cas, promocionaran els qui hagen aconseguit els objectius de les matèries o tinguen avaluació negativa en una o dues matèries. La permanència en el mateix curs es considerarà excepcional. L’alumne podrà romandre en el mateix curs una sola vegada i dues vegades com a màxim al llarg de l’ensenyament obligatori.

La ministra va defensar aquest punt relatiu a aconseguir la titulació sense límit de suspensos, perquè «l’objectiu no és un altre que donar resposta a les diferents situacions generades per la pandèmia. Afirmar que podrà titular-se amb suspensos és senzillament fals». Va assegurar que es tractarà d’una decisió «global» i «no aïllada» que es prendrà de manera col·legiada pels equips docents del centre.

Eliminació del castellà com a llengua vehicular

El passat 5 de novembre, els grups parlamentaris de PSOE, Unides Podem i ERC van aprovar en la Comissió d’Educació que la nova reforma educativa no incloguera el castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament.

L’esmena -que va tirar avant amb 26 vots a favor, 16 en contra i l’abstenció de PNB- va generar molta polèmica entre els grups de l’oposició, que la van considerar anticonstitucional i una cessió a l’independentisme català, ja que elimina del projecte la frase «castellà, llengua oficial de l’Estat» i la de «el castellà i les llengües cooficials tenen la consideració de llengües vehiculares».

Així mateix, es fixa que seran les comunitats els qui garantiran el dret dels alumnes a rebre ensenyaments tant en castellà com en les seues respectives llengües cooficials sobre la base de la Constitució, els estatuts d’autonomia i la normativa aplicable. En finalitzar l’educació bàsica, els alumnes hauran d’aconseguir el domini ple i equivalent en la llengua castellana i, en el seu cas, en la llengua cooficial corresponent.

En l’àrea de Llengua Pròpia i Literatura, en aquelles comunitats que posseïsquen aquesta llengua pròpia amb caràcter oficial podran establir-se exempcions de cursar o de ser avaluats d’aquesta àrea. Llengua pròpia i Literatura rebrà el tractament que les comunitats afectades determinen, garantint en tot cas l’objectiu de competència lingüística suficient en totes dues llengües oficials.

Uns altres dels punts de la ‘Llei Celaá’

Coneixement de la història de la democràcia

Els alumnes hauran d’adquirir un coneixement profund de la història de la democràcia a Espanya des dels seus orígens fins a l’actualitat amb la finalitat d’assentar els valors cívics i contribuir en la formació de ciutadans més lliures, tolerants i amb sentit crític. Haurà de plantejar-se des d’una perspectiva de gènere.

Educació afectiu-sexual

Es fomentarà de manera transversal l’educació per a la salut, inclosa l’afectiu-sexual. En concret, en primària es proposa conéixer, comprendre i respectar les diferents cultures i les diferències entre les persones, la no discriminació de persones per motius d’ètnia, orientació o identitat sexual, religió o creences, discapacitat o altres condicions.

Criteris per a l’admissió d’alumnes

Quan no existisquen places suficients, el procés d’admissió es regirà per els criteris prioritaris d’existència de germans matriculats en el centre, proximitat del domicili o del lloc de treball d’algun dels seus pares i la renda per càpita familiar.

Comissions d’admissió

Les administracions educatives podran constituir comissions o òrgans de garanties d’admissió quan la demanda de places supere l’oferta. Vetlaran per la presència equilibrada de l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o que es trobe en situació socioeconòmica desfavorida entre els centres sostinguts amb fons públics.

Sòl per als centres públics

Es promourà un increment progressiu de llocs escolars en la xarxa de centres de titularitat pública. Els municipis cooperaran amb les administracions educatives en l’obtenció dels solars necessaris per a la construcció de nous centres docents públics.

Places en Educació Infantil

Les administracions incrementaran progressivament l’oferta de places públiques en el primer cicle d’infantil, de 0 a 3 anys. El segon cicle d’infantil serà gratuït, i les administracions garantiran una oferta suficient de places en centres públics i concertaran amb centres privats. Es promourà l’existència de centres públics que incorporen Infantil amb altres etapes educatives posteriors.

En el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta llei, s’elaborarà un pla de huit anys per a l’extensió del primer cicle d’infantil cap a una oferta pública suficient.

Certificació en secundària

Tots els alumnes rebran en concloure l’ESO una certificació oficial en la qual constarà el nombre d’anys cursats i el nivell d’adquisició de les competències de l’etapa.

Educació en adults

Podran incorporar-se a l’educació de persones adultes, a més dels qui complisquen 18 anys, els majors de 16 anys que tinguen un contracte laboral que no els permeta acudir als centres educatius en règim ordinari o siguen esportistes d’alt rendiment.

Pla davant situacions d’emergència

El Ministeri en col·laboració amb les comunitats definiran un model de pla de contingència per a donar continuïtat a l’activitat educativa. Inclourà aspectes organitzatius i de funcionament del centre i les mesures que garantisquen la competència digital de l’alumnat i professorat.

Quins partits estan en contra?

Partit Popular

El PP no sols votarà en contra de la normativa, sinó que ha advertit que si finalment la llei és aprovada per la majoria absoluta del Congrés, la portarà al Tribunal Constitucional per incloure la eliminació del castellà com a llengua vehicular en l’ensenyament, així com per la postura respecte a el ensenyament concertat.

Així mateix, ha presentat fins a 156 esmenes a l’articulat, entre les quals destaquen esmenes sobre la llibertat d’elecció de les famílies, un MIR per al professorat, en defensa de l’educació especial, per a reforçar l’Alta Inspecció Educativa, sobre una avaluació nacional de coneixements pública, una EBAU pública igual en tota Espanya i sobre la gratuïtat de l’ensenyament per a xiquets de 0 a 3 anys. També, perquè el castellà siga llengua vehicular en tota Espanya, i que permetrà que on hi haja llengües cooficials pot haver-hi trilingüismo (anglés, castellà i llengua cooficial).

Vox

El partit dirigit per Santiago Abascal també votarà en contra de la reforma i ha presentat en el Ple un total de 16 esmenes, entre les quals destaca una per a defensar l’ensenyament en castellà en tota Espanya, una altra sobre l’assignatura de Religió, una altra sobre la defensa de l’educació especial i diverses sobre la defensa de l’educació concertada.

Vox també ha anunciat que presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional -en cas que la Llei Celaá s’aprove finalment en el Congrés- referit al punt sobre l’eliminació del terme «castellà» com a llengua vehicular en l’ensenyament.

Ciutadans

La diputada de Ciutadans, Marta Martín Llaguno, ha avançat en la seua intervenció d’aquest dijous que el seu grup votarà ‘no’ a la Llei Celaá perquè «la seua tramitació ha sigut inoportuna i de dubtosa garantia democràtica».

Martín Llaguno ja va explicar que la formació taronja intentaria «arreglar la destrossa» que han fet PSOE i Unides Podem en relació a la llibertat d’elecció dels pares -referint-se a l’educació concertada i a l’especial- i que defensaran les seues esmenes relacionades amb les avaluacions independents i la baixada de nivell.

També exigeixen la retirada de la polèmica esmena que suprimeix el castellà com a llengua vehicular, aprovada pel PSOE, Unides Podem i ERC al projecte, ja que es tracta, segons Martín, de «un atemptat contra drets lingüístics de tots els espanyols». Sobre aquest punt, la líder del partit, Inés Arrimadas, ja va avançar que no donaria suport als Pressupostos Generals de l’Estat si el Govern no retirava aquesta esmena.

Igual que PP i Vox, Ciutadans presentarà un recurs davant el Tribunal Constitucional referit a aquest polèmic punt de la norma.

La posició d’altres partits respecte a la Llei Celaá

Terol Existeix

El diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, ha assegurat que la seua formació s’abstindrà en la votació de la Llei Celaá en el Congrés perquè ambiciona un pacte de llarg abast. A més, ha explicat que «l’escola no ha de ser un reflex de la societat», sinó que ha de «canviar-la».

No obstant això, ha afirmat que sí que valora la sensibilitat de la Comissió d’Educació i Formació Professional de la Cambra Baixa en recollir moltes de les seues propostes per a l’escola rural.

PNB

El PNB ha anunciat que, encara que la LOMLOE no és la seua llei, sí que permet millorar el sistema educatiu basc. No obstant això, la formació d’Aitor Esteban va presentar, al costat de JxCat, una esmena a la Llei Celaá on demanava que es garantira l'»existència de suficients places» en l’educació concertada. Una esmena que PP, Ciutadans i Vox van anunciar que recolzarien durant el ple que vota la llei. No obstant això, finalment aquesta esmena no ha tirat avant.

L’esmena recollia que «les Administracions educatives programaran l’oferta educativa de manera que garantisquen l’existència suficient de places públiques i aquelles que garantisquen la prestació del servei públic de l’educació, especialment en les zones de nova població».

Amb el text transaccionat de PNB i JxCat s’obria la porta al fet que les administracions educatives, és a dir, les comunitats autònomes, puguen garantir l’existència de places més enllà de l’educació pública.

Més País

Encara que el partit de Íñigo Errejón ha anunciat que votarà a favor de la Llei Celaá, ha presentat les seues pròpies esmenes perquè, a la seua entendre, continuen faltant coses en la norma, com la implantació d’oficines d’escolarització per a assegurar un correcte equilibri de l’alumnat en els centres sostinguts amb fons públics, l’ampliació de la gratuïtat de l’educació infantil fins a fer-la universal o baixar les ràtios a 15 alumnes per a Primària i 20 per a secundària, entre altres qüestions.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here