Amb la XXXIX Edició de Volta a Peu a Quartell, Luis Miguel penja les seues sabatilles. Això diu

0
1758

Ahir dissabte, dia 13 de juliol, a una setmana justa del gran dia de Quartell, l’inici de les seues festes d’estiu amb eixida als seus carrers del sempre, o quasi sempre, bou brau, es va donar eixida a la XXXIX Edició de Volta a Peu a Quartell.

A les 19 hores, es va donar eixida a les carreres infantils i juvenils i, a les 19’30 hores, a la prova absoluta. La distància del circuit ha sigut de 6.000 metres, pels carrers de Quartell. La volta ha estat organitzada pel club d’Atletisme La Vall de Segó i patrocinat per l’Ajuntament de Quartell, Comissió de Festes 2019, Tamasa 2000, S. L. i Bicicletes Qüer.

Arribes a Quartell i els carrers, sobretot, les zones de nova construcció, plenes de corredors calfant, alguns arribant més justos de temps, baixen dels seus cotxes ja vestits de corredor/ra. Pot ser que siga un ritual de sort o simplement que s’han adormit la migdiada. Veus els camps de tarongers com són envaïts per corredors, taronges per a menjar no hi han, possiblement per a buidar la bufeta i estar més lleugers.

L’àmplia avinguda Benifairó i rotonda amb carrer Sant Antoni, plena de vida i festa de l’esport pels veïns de Quartell i aficionats d’altres localitats. Perquè la música no falte, en una de les cantonades de la rotonda, la xaranga de Quartell, donant-li més color a l’esdeveniment.

Una vegada jo fora de la seua zona reservada, va prémer el seu cronòmetre i van eixir els 320 corredors amb tota normalitat. En aquesta edició s’han superat en més de cent participants a l’edició anterior, a pesar que, en cada any, més localitats organitzen carreres i no existeixen dates suficients per a tots. Malgrat això, els tres primers classificats són de primer nivell de la Comunitat Valenciana.

L’eixida de la volta en la mateixa Av. Benifairó, falten 5 minuts, pràcticament tot preparat per a prémer el cronòmetre. L’eixida està protegida amb tanques per la dreta i esquerra, perquè els aficionats no molesten els corredors. Una part estava reservada per als aficionats, l’altra per als cronometradors de l’empresa Cronometra. Mancant 2 minuts, els corredors comencen a situar-se dins del pilot, els favorits en les primeres files. Abans de l’eixida, l’equip de la Vall de Sego, es col·loca en la ralla d’eixida, només per a fer-se la foto del record. Pense que millor fer la foto des de la part dels cronometradors, per què? perquè així, a més dels corredors, eixirien a la foto els aficionats que abarrotaven l’eixida, a més de la botiga de Bicicletes Qüer. Entre en la zona barrada per als cronometradors, demane permís a un d’ells per a fer unes fotos i, sorpresa, sorpresa, em denega el permís. La seua justificació, -si em deixava a mi, entrarien tots i, a més, que hi ha molts cables pel sòl, -li comente que eren per a un article i publicar, -puc trepitjar algun cable i desbaratar l’eixida, em va dir. Sé que patós soc, però per a tant no. Aquesta justificació no em va agradar tant i, en marxar-me, vaig fer una foto al club La Vall de Segó. El cronometrador em va veure, sembla ser que em seguia amb la seua mirada, la meua figura era sospitosa, es va alçar de la seua cadira i a la meua orella em va dir que era un maleducat. És possible, però ell, com ha anat a Oxford, deu saber que, en els serveis públics com el transport i uns altres, existeixen seients per a persones amb mobilitat reduïda i en els esdeveniments, en aquest cas esportiu, existeix un espai per als quals informen. Encara sort que no li vaig demanar un dorsal per a córrer! em mana a l’hospital. Possiblement, és que aspira a estar en les pròximes olimpíades de Tòquio 2020 amb el seu cronòmetre. Encara que, va tindre un xicotet lapsus, el seu fill i amics, entre els cables estaven. Dir que Ángel Catalá, sempre em va facilitar el que necessitara per a informar.

El guanyador de la prova absoluta va ser Rubén Martín, amb un temps de 19’30 minuts. El primer corredor local va ser Francesc Cayo, que va ocupar la setena plaça.

Després de refrescar amb melons d’alger del terme de Quartell, es va realitzar el lliurament de diplomes, i algunes botelles de vi, als guanyadors de les diferents categories que van participar, que van ser moltes.

Un èxit la XXXIX edició de tornada a peu a Quartell i ja pensant en la pròxima, la XL.

Per a finalitzar, dir que va haver-hi un detall molt entranyable amb Luis Miguel Beltrán, de 78 anys. Tota la seua vida en carreres i aquesta, sembla ser, ha sigut la seua última carrera. A la seua arribada a meta, ha estat escortat per l’equip de la Vall de Segó.

A continuació poden vore un xicotet vídeo-resum de la carrera.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here