Aplaudiments per l’esperança

0
2200

El coronavirus ens continua esclafant. Complim 21 dies i tercera setmana de confinament, ens quedava una altra més, però hui ens han informat que es prorrogarà dos setmanes més, fins al 26 d’abril estarem, o fins a recuperar la quotidianitat.

Amb aquestes tres setmanes estem aprenent moltes coses que a les nostres cases sempre han existit: cuinar, netejar amb la granera, amb el motxo, netejar les cortines, la pols, jugar amb els fills i participar amb tota la família, ha tornat un joc de l’antany com el parchís; els escacs, joc intel·lectual, torna a la família. També la imaginació ha sorgit entre les famílies, com cantar, teatre, balls i moltes coses més.

Aquestes tres setmanes de confinament necessari, no han sigut fàcils, però han sigut portades amb una important responsabilitat per tots. Sempre acatant les instruccions de l’autoritat, alguna excepció ha existit però, en general, la gent gran, els fills i els nets, han seguit el guió marcat per les autoritats sanitàries. El més important, no eixir de casa.

Però, ara, ens queden tres setmanes més sense eixir de casa, pot ser que en la nostra paciència s’aprecie alguna fissura; que la imaginació, comence a esgotar-se; que els nostres dubtes ens acompanyen si els controls del virus estan funcionant o no, molts i diferents pensaments ens poden arribar. Ràpidament penseu que som forts, molt forts i cada dia comença de zero. Fer memòria dels nostres familiars passats, la qual cosa van haver de passar per a sobreviure altres moments també molt difícils. Molta gent està lluitant perquè nosaltres tinguem salut, per a tornar a fer una vida normal, perquè tornem a eixir als nostres carrers plens de sol, als nostres camps plens de flors, per a seguir amb il·lusió per veure als nostres veïns, amics i familiars.

Recordeu a Eli, el nostre tècnic d’infermeria del Centre de Salut de Faura, afectuosa i sempre amb el seu somriure en la boca. Hui fa quinze dies, Fina Furió curant-me l’úlcera, Eli, els tres junts estàvem, ens deia que quan açò acabara, s’aniria a viatjar uns dies amb el seu marit. Eli s’ha anat sola. Sé que com Eli hi ha molta gent, però recordeu que ella, ha sigut un exemple perquè nosaltres continuem lluitant amb l’esperança de recuperar la normalitat.

Per tant, no sols cal seguir les instruccions de l’autoritat, també tractar de reforçar-les amb més seguretat i, així, ajudar a tots els sanitaris i altres col·lectius, que estan en el front de la lluita. No sols hem d’aplaudir tots els dies a les 20 hores, tot el dia ho tenim que fer.

Quedar-vos a casa, un esforç més, no isqueu. Les nostres festes d’estiu estan a prop i les hem de gaudir al carrer, com sempre.

Si vos pareix, li donarem un fort aplaudiment a Eli.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here