CONSELLS D’HIGIENE PSICOLÒGICA PER AL CONFINAMENT PER COVID-19 PEL DR ASENSI CABO

Dr. ASENSI CABO MESEGUER

PSICÒLEG. DOCTOR EN CIÈNCIES DE LA SALUT. COL·LEGIAT CV04390

Titular del GABINET DE PSICOLOGIA. C/ Major, 3. Faura

Centre Sanitari Autoritzat núm. 12783. Correu-e: asensicabo@cop.es

CONSELLS D’HIGIENE PSICOLÒGICA PER AL CONFINAMENT PER COVID-19

“El más terrible de los sentimientos es el sentimiento de tener la esperanza perdida”

Federico García Lorca

Vivim un període estrany d’incertesa i inquietud per la pandèmia provocada pel coronavirus COVID-19. L’ansietat associada a l’amenaça de la malaltia, l’estrès derivat de la situació de confinament en casa, la preocupació pels nostres familiars o amics en especials situacions de risc, són sensacions que poden aparèixer durant aquestes setmanes.

En este sentit, he pensat que podria ser interessant aportar uns pocs consells sobre higiene psicològica per afrontar els pròxims dies de la forma més digna possible. He revisat les millors fonts per a aquest catàleg de recomanacions: el Col·legi Oficial de Psicologia d’Espanya, la Organització Mundial de la Salut, el Ministeri de Sanitat, la Conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana i l’Associació Nord-americana de Psicologia.

Posse a disposició de tots i totes el meu correu electrònic (asensicabo@cop.es) amb la finalitat de respondre gratuïtament a qualsevol dubte o reflexió que us pugueu plantejar i sobre el que cregueu  que  us puc  ajudar. Evidentment, cada  comunicació  serà  tractada  amb la  deguda confidencialitat.

RECOMANACIONS:

–      Portar  a  terme  i  amb  rigor  les  instruccions  generals  de  les  autoritats  sanitàries respecte de la necessària i regular higiene de mans, evitar tocar-se els ulls, la boca i el nas  amb  les  mans,  tossir  tapant-se  la  boca  amb  el  braç  flexionat  i  l’evitació  del contacte amb altres persones a menys d’un metre de distància.

–     Acceptar  la  situació,  ser  conscient  de  que  és  temporal  i  finita,  mantenint  la

perspectiva.

–     Evitar parlar constantment del tema.

–     Mantenir una actitud optimista i objectiva.

–     Ajudar a mantenir la calma i potenciar els pensaments adaptatius.

–     Ser realista i intentar no magnificar el problema ni tampoc trivialitzar-lo.

–      Treballar i/o estudiar seguint un horari i una programació clara que incloga temps de descans. Intentar, en la mesura de les nostres possibilitats, fer vida normal i continuar amb les nostres rutines.

–     Realitzar activitats per a desconnectar i entretenir-se, possibilitant activitats familiars i

facilitant el joc dels xiquets.

–      Mantenir algun tipus d’activitat física és fonamental: els vídeos de exercicis casolans d’Internet poden ajudar. Pujar i baixar escales, caminar un poquet per als més majors i fer moure’s als xiquets són activitats necessàries.

–      Seguir una dieta saludable que ens aporte energia,  limitant els greixos i els hidrats de carboni.

–     Mantenir-se connectat i emprar les noves formes telemàtiques de comunicació i les

xarxes socials per establir relacions socials diàriament.

–      Aprofitar per a fer coses que normalment no tenim temps de fer: llegir, veure alguna pel·lícula, escoltar música, jugar amb els xiquets…

–      Planificar i gaudir del contacte amb els nostres majors, limitant la soledat i la incertesa de les persones grans, però protegint-los d’acord amb les pautes de les autoritats sanitàries, extremant les precaucions i entenent sempre que són persones de risc.

–      Recolzar-se en la família i els amics de forma general i, més específicament, davant de l’aparició de sensacions d’ansietat, tristor o irritabilitat; parlar dels sentiments i les emocions amb confiança.

–      Identificar pensaments i emocions que puguen generar malestar, reconeguent-les i acceptant-les, i buscant ajuda psicològica si estimem que l’estrès ens està superant.

–      Buscar proves de realitat i dades certes. Informar als nostres de forma realista i amb informació  contrastada  de  fonts  fiables,  incloent  als  nostres  majors  i  als  nostres xiquets.

–     Evitar la sobreinformació: estar molt informat no significa estar millor informat.

–     Evitar la difusió de noticies de poca credibilitat o de fonts no contrastades.

–     Evitar difondre la por entre els nostres familiars i amics.

–      Parlar amb els xiquets, de forma apropiada a la seua edat per a que ens puguen entendre, però parlar-los clara i honestament, enfondint ànims i educant-los en els hàbits d’higiene per a protegir-se del virus. Ser exemple és fonamental.

–      Evitar conductes de rebuig o estigma cap a les persones infectades o en risc que estar- ho.

–     Ser generosos i solidaris amb els altres, i ser especialment altruistes en la forma de

confinar-se adequadament per a no posar en risc els altres.

En un pla més personal, humildement, m’agradaria transmetre que estem en un període de socialització estranya però necessària, en un moment de proximitat des de la distància, de humanització profunda de les relacions. La resposta a esta crisis és sanitària en la seua cura, però és ciutadana en la seua prevenció. Una ciutadania activa inclús per a promoure la pròpia inactivitat si això és el que es necessita.

És urgent residenciar en la ciutadania l’autèntica sobirania de la solidaritat. Hem de ser una ciutadania social forta, altruista, empàtica, responsable, sensible i generosa. Una primavera rara aquesta que ens toca viure, que siga recordada almenys com la primavera solidària del 2020.

Quede a la vostra disposició. Rebeu les meues més afectuoses salutacions.

Asensi Cabo