DE TRADICIONS I COSTUMS AL POBLE DE FAURA

0
582

Domènec Garcia, regidor i portaveu de Junts per Faura

Cada any al poble, si la pandèmia ho permet, celebrem l’arribada de l’hivern amb la nostra Fira de Faura: rituals de fer la barra o ‘firar’ a la parella, carrers Major i Santa Bàrbara de dalt a baix, amunt i avall, (re)trobades amb velles amistats amb què ens citarem per l’any següent… Mesos després celebrem l’entrada a la primavera cremant la Falla Vila de Faura cada 19 de març i, més tard encara ens aboquem a les nostres Festes Populars de l’agost per donar el millor que tenim.

Hi convidem a parents i coneguts de la rodalia a gaudir amb nosaltres d’eixos dies màgics del bell mig de l’estiu i obrim les portes de les nostres cases als pobles germans de la resta de la Vall de Segó per a celebrar tots junts els moments més grans de l’any per a nosaltres.

Costums i tradicions marquen el caminar d’un poble, la seua relació amb l’entorn que l’envolta i la identitat que pren per a relacionar-se amb la resta de pobles d’esta xicoteta part del mon que s’anomena País Valencià.

Però també cal dir que no tots els costums, tradicions i rituals són positius. De segur que si vos pregunte quin és l’espai més transitat pels veïns i veïnes del poble de Faura i la resta de les Valls que mesura 1,8 quilòmetres, amb 12 corbes i revolts amb un fum de clots i clavills, no vos costaria molt endevinar de què parle. Exacte, el camí de dalt, el que uneix Faura amb el «Pontasgo» eixint del poble per la prolongació del Carrer de València.

Sí, sabeu de què parle. És un camí molt transitat, amb asfalt en mal estat, vehicles  pesants, vianants, ciclistes… Una combinació de factors fan que siga un eix viari vital per a les comunicacions dels pobles de Les Valls però també lamentablement perillós en ser transitat.

Hem fet referència a costums i tradicions arrelades, i els camins que ens uneixen també ho són. Tirem d’hemeroteca i comprovem quantes vegades l’Ajuntament i l’alcalde de Faura s’han fet fotos en el camí de dalt prometent una intervenció propera que acabara amb el problema; llegim repetidament que estaven en marxa les converses amb els ajuntaments afectats per a cercar una sol.lució, les visites d’insignes diputats provincials per a fer-se càrrec de traslladar la problemàtica on es prenen decisions…. Però tots i totes, sense distinció, els que usem el camí de dalt sabem que passen els anys però d’intervencions, ni una, ni mitja, ni cap.

Tot i això, crec que podem dir que ara, enguany, en aquesta legislatura, estem d’enhorabona. Fa poc més de dos anys, en any electoral (casualitats de la vida) els alcaldes de Faura i Benifairó de Les Valls, junt amb un diputat provincial del PSOE, es van fer una (altra) foto enmig del camí tot anunciant que la Diputació de València disposava d’un projecte de millora de camins amb l’aclariment que les gestions venen de fa dos legislatures (dos!) i que en 2021 la Diputació anava a posar en marxa les obres. Però jo, malgrat que estem a mitjan de l’any i encara no hi han fet res, continue optimista, perquè la relació de governs afectats en aquest tema és monocolor, i vull pensar que això haurà afavorit el diàleg i que es faça la llum; tant els ajuntaments afectats de Faura, Benifairó i Sagunt, com la Diputació de València i fins i tot el Govern de la Generalitat són del mateix color polític: el roig del PSOE. Per tant, visca l’optimisme després de tres legislatures de falses promeses i fotos propagandístiques en campanya electoral, que ara anirà de bo!

Altrament hauriem de pensar que les promeses sobre el camí de dalt són com les festes i els dies assenyalats, promeses i rituals de campanya electoral, però en aquest cas buits de contingut estratègicament pensats per enganyar a l’electorat i seguir, com sempre, sense fer res de res.

 

 

Deixar una resposta: