Carme Rosario Torrejón /Historiadora de l’Art
Les alqueries de l’Aigua Fresca i la Torre de Roc són els darrers vestigis que es conserven de tipologies d’habitatge que van ser habituals durant l’Edat Mitjana. Amb un possible passat musulmà, l’alqueria es fonamentava com a model d’ocupació de diferents cases insertes dins d’un recinte emmurallat basat en l’explotació agrària. No obstant això, les conservades a Sagunt ja són habitatges cristians. En les fonts medievals d’aqueix període, s’entén per alqueria, no tant com un poble sinó com una casa de camp. Les que van romandre després de la conquesta es van convertir en residències d’una família. Es caracteritzen per tenir un espai d’habitatge però també un altre destinat al conreu, on treballaven els colons o jornalers. Al mateix temps, estaven a la vora d’importants accessos de les viles o ciutats per poder servir per a fer senyals a altres enclavaments com per exemple, en aquest cas, el Castell de Sagunt. Açò es pot veure clarament a l’Alqueria de l’Aigua Fresca, ja que conserva encara les espitlleres a la torre així com la muralla per protegir-se i vigilar l’espai. En ambdues torres, la de l’Aigua Fresca i la de Roc encara es pot apreciar el matacà, que se sol situar damunt l’entrada per a vigilar i atacar a tot aquell que es disposés a travessar la porta.
Un altre aspecte a destacar d’aquestes alqueries era el seu ús sociològic, perquè igual que ocorria als palaus nobiliaris de les ciutats, on per cert, també podem trobar torres, tenien una funció d’enaltiment social de la família que allí l’habitava. La torre precisament, evoca, com en els antics castells ho feia la torre de l’homenatge, el símbol de prestigi social que distingia a aqueixa família de la resta. La de l’Aigua Fresca, per exemple, va pertànyer als Cucaló i després als Berenguer, que són algunes de les famílies més importants assentades al municipi.
Ens inclinem a pensar que, tant la torre de Roc, la qual ha perdut per complet l’habitatge annex que hi tenia, com la de l’Aigua Fresca, eren això, alqueries que tingueren el seu origen en el segle XIV, i no torres de vigilància costanera com sembla que ho foren altres models com per exemple la del Grau Vell. Tot i això, no es pot descartar que no els donaren aqueix ús a partir sobretot del segle XVI.
