LES TERTÚLIES A LA FRESCA NOCTURNA JA EXTINGIDES, AFLOREN ALS BALCONS EN LA PRIMAVERA PEL CORONAVIRUS

0
470

Enric Rey

Recorde amb nostàlgia aquelles nits de primavera, estiu i principis de la tardor, veïns dels pobles de les Valls, alguns, abans i després de sopar, uns altres, només després, amb la seua cadira de seient de babaua, a la vorera eixien a prendre la fresca. Una fresca agradable i suau, motivada per les nostres muntanyes, les quals, generen una vall únic del qual podem presumir i gaudir. Algunes nits, també, la fresca era humida per la lleugera rosada que ens visitava. Doncs bé, amb aquella fresca es generaven innombrables tertúlies entre veïns; uns, amb la seua cadira s’acostaven als seus veïns, uns altres, amb la seua família preferien.

Recorde amb nostàlgia, aquelles nits, on pocs teníem televisió a casa i els xiquets, amb l’entrepà de truita de creïlles a les seues mans, s’acostaven a les poques famílies, que sí disposaven del televisor, i cara al carrer el dirigien. Els propietaris amb la seua cadira en la fresca estaven, els xiquets, també en la fresca, però asseguts en el sòl amb les seues cames plegades, pantalons curts i com embadalits veient la tele. Era una tele en blanc i negre.

Recorde amb nostàlgia, quan el Casino La Protectora, a vessar de personal estava. Primer per a cobrar el seu jornal diari d’agafar taronja; després de sopat, per a prendre el seu café i gaudir de la fresca i tertúlia que es creava en les dues cantonades, una, la de Vicente Pérez, el fuster en aquells dies, l’altra, en la mateixa cantonada del casino. Bé es podia arribar a la una de la matinada.

Però anava arribant el denominat progrés i, amb això, la tele en totes les famílies. Les tertúlies s’anaven ressentint. I va arribar el final per a elles, va vindre l’aire condicionat. A poc a poc, les tertúlies nocturnes familiars anaven desapareixent. Les memorables tertúlies del casino La Protectora, també van desaparéixer.

Ara, bén poques són elles les que es poden veure pels nostres carrers, extingides es poden considerar. Tots molt ràpids i individuals anem per la nostra vida. El veí, el just i necessari, pot ser que alguna salutació si coincideixes en eixir, o entrar, de la teua casa.

Home amic! ha arribat un virus, denominat COVID-19. El virus no es veu, però està fent més mal que un polvorí, com diuen els més vells del lloc. Milers d’infectats i milers de morts està generant, i el personal sanitari aguantant com pot està, fins i tot, amb morts patides.

Què ha ocorregut, els espanyols, tots els dies, a les 20 hores, als seus balcons, finestres, terrasses,… apareixen per a oferir-los, als sanitaris, una forta ovació amb aplaudiments i la utilització de diferents utensilis per a provocar música de percussió. Tot, per a reconéixer-los i agrair-los el que estan fent.

Què ha passat, com a moltes dies portar ja de confinament, sense tindre cap mena de relació amb les nostres famílies, amics o altres circumstàncies, ha sigut motiu important per a adonar-nos del que s’havia perdut. No sols s’ha perdut la clàssica cervesa en el bar, també la salutació, l’abraçada, el bes, el veure a les teues persones volgudes, als teus amics. En finalitzar l’ovació als sanitaris, moltes tertúlies es generen entre veïns, de balcó a balcó.

Enteneu la meua nostàlgia de les tertúlies extingides? Tant de bo aquestes noves tertúlies servisquen de bon inici per a saber voler i cuidar el que tenim i volem.

Si li ha interessat aquesta informació, pot unir-se al canal de Telegram i rebrà totes les notícies que publiquem per a la Vall de Segó. Seguisca’ns en: Ràdio Vall de Segó – Telegram

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here