Per els Nadals, els esmorzars de jubilats també existeixen

0
759

A pocs dies de Nadal, pot ser que entre els 10 o 20, comencen les campanes a sonar assenyalant els pastissos de moniato, el torró, els sopars d’empresa,… i, com no, el sopar de la Nitbona, el dinar de Nadal, el sopar de la Nitvella, el menjar del primer dia de l’any i, per fi, ja en l’horitzó, veus arribar la nit del Roscó de Reis.

Moltes calories s’albiren a lo prop dins del protocol tradicional marcat pel Nadal. A aquests, desapercebuts poden passar els importants esmorzars que es realitzen entre amics o a uns altres que, per cert, vaig tindre el plaer de gaudir. No sé descriure exactament si l’origen d’aquest esmorzar ha sigut el familiar, amics, veïns,… la realitat és que, tots els comensals reunits, en un habitatge particular, eren jubilats a excepció d’una activa laboralment. Per cert, tots li demanaven que continuara cotitzant per a mantindre les pensions.

L’amfitrió, Paco “el madrileny”, cunyat de la família Pérez, va organitzar l’esmorzar amb la base d’una parrillá de sardines a la brasa però, a aquestes, se li van unir truites de creïlles, amb i sense ceba; caragols amb salsa; ous farcits; pastisset de formatge amb pernil york,… En el tema de dolços, entre altres, destacar un flam casolà i el clàssic braç de gitano de la veïna Berta. En qüestió de begudes, Paco es va encarregar que no faltara detall per a acompanyar a totes les fases de l’esmorzar, també a un mateix, per a oblidar.

Tot va eixir segons el previst per Paco, a excepció del sorteig de la loteria de nadal, va dir que tocaria a Faura. Segur que, en un altre any, serà.

A continuació, reportatge de l’esmorzar.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here