Rosa Pérez, veïna de Quart «El viatge de nuvis a Madrid, però la primera nit a València»

0
668

Amb el cotxe vaig arribar al carrer del Crist de Quart de les Valls, per l’entrada del col·legi, buscant el número 13 de casa de la tia Rosa Pérez. L’esperança d’estacionar s’esgotava, estava pels últims números i cap buit lliure per a aparcar. Per fi, un buit! aparque el cotxe, agarre la meua motxilla, mire en quin número em trobe, estava just en el número 13. La tia Rosa m’ho estava reservant amb alguna de les seues oracions.

Retire la cortina de la seua casa i la cride, tia Rosa! -passa, em diuen des de dins. Allí estava esperant-me amb el seu pèl recentment pentinat i el seu somriure subtil en la seua boca. Em convida a passar al seu xicotet pati, passant els dos i, ella, amb una coca d’abrigalle per a oferir-me tal delicatese. També li agrada la rebosteria? li vaig preguntar. Sí, però aquesta l’ha feta el meu net amb una recepta meua.

He de dir que d’allò, lo més a gust ens varem trobar, tal és, que de nit se’ns va fer.

Amb la coca d’abrigalle entre mans i boca, per cert, espectacular estava, iniciem la nostra tertúlia que millor la vegen amb el següent vídeo.

 

Deixar una resposta: