Salva Peiró, fill de Faura, un amic, un gran record

0
100
Salva i Aurora, en el dia de la seua boda

Enrique Rey

El pas del temps et fa oblidar, el pas del temps et cura les ferides, en el pas del temps cada dia transcorre més ràpid i, al mateix temps, tot és més llunyà.

El dia 14 d’agost, és el dia del bou de Faura, dia assenyalat per l’inici de les festes de Faura. És un dia on molts amics aprofiten per a reunir-se un any més, després d’un any ple de presses, ple d’angoixes i sense a penes tindre temps de veure’s els ulls, a tot cas, un missatge de wasap, si és que tens el seu telèfon.

Un menjar en este dia assenyalat, és com una obligació imperiosa d’assistir a tal cita. És com si en este dia, el temps es parara i, al voltant de la taula, apareixen els records de la teua joventut i canvis que et van apareixent en el teu cos pel pas dels teus anys i, tambè, de la teva salut, que està plena de bugies que comencen a afluixar-se.

Boda-2 Boda-1

Arribes al restaurant i asseguts en la seua cadira estan, com si pel túnel del temps passares i recordares aquells temps plens de felicitat, i de sobte, els teus ulls, com si d’una màquina de fotografiar es tractara, s’adonen que en la fotografia, un amic no està, no ix en la foto, no perquè tenia un altre compromís més important, i no va poder acudir a la cita de tots els anys, no! .

Un batalló de cèl·lules malignes van invadir el seu cos. Un cos gran, molt gran, amb un cor més gran encara, i acompanyat pel seu laboratori de químiques, van lluitar a mort contra les cèl·lules. La batalla va ser llarga, dura, sense quartel i, al final, va perdre la batalla.

Boda-3 Boda-4

En la foto de la meua retina, apareix el record de la seua imatge, amb la seua rialla sorneguera, però, la cadira, està buida, sempre estarà buida.

El temps et fa oblidar, però hi han persones que no les pots oblidar i Salva Peiró, és una d’elles.

Salva!, el dia 14 d’agost de 2015, et vaig tornar a recordar en el meu humil record. Vam estar en la mateixa taula de sempre.

Boda-5Gràcies per tots els moments que varem passar junts, sobretot, recorde aquells moments nostàlgics que compartirem de cabrejos: per una falta no xiulada, per una canasta fallada, per perdre un partit de bàsquet i de les alegries: pels mats, pels taps, per les assistències, per guanyar un partit de bàsquet. Jo, t’arribava al melic, féiem bona parella.

Tu, feies els mats jo, feia les actes del partit.

Una abraçada molt forta.

Deixar una resposta:

Please enter your comment!
Please enter your name here